Bailongu, escola de ball
Malgrat la maledicció que plana sobre els balls de gala que comencen amb el vals de La Bella Dorment, les princeses i prínceps de la ballaruga estaven ben desperts. El passat 20 de novembre de 2010, a l'INEFC, a la muntanya de Montjuïc, es celebrà el ball de gala de Bailongu.
Aquella màgica, serena i freda nit, amb una enlluernadora lluna quasi plena al cel, una gentada va pujar la muntanyeta: Quin goig que feien les noies, quins nois més atractius, quines parelles més mudades, quin ball més festiu... Quan les portes es van obrir, xerrameques i rialles van ser els primers indicadors d'un encontre molt ben organitzat. Els abrics guardats i els aires amistosos a flor de pell. Músiques molt boniques, sota la ferma batuta d'en Macià, van sonar tota la nit. Flors i verds van adornar la trobada. Molts moments van emocionar tothom: el vals de les dotze parelles que van crear amb les seves voltes un dibuix d'emocions (Montserrat Garrich és la creadora d'aquesta harmonia, traspassada a coreografia brillant) i també els balls amb taxis de llibretes plenes... Però els principals protagonistes de la festa, van ser, com sempre, tots i cadascun dels assistents al ball. Que en prenguin nota totes les bruixes del planeta que vulguin enviar-nos males astrugàncies o encanteris negatius: Bailongu subministra l'antídot més actiu!
Ball de Gala 2010 (La bella dorment)
novembre 2010