40 contes que ballen

"Quan acaba la música, hi ha un sospir, un altre sospir i el silenci. El silenci de després. El silenci que val més que qualsevol paraula".

Amb aquestes evocadores paraules es posava punt i final a les lectures que 12 autors van fer dels relats de 40 contes que ballen. I amb aquest silenci introspectiu i preciós cadascú assaboria el moment tan especial i tan emocionant que acabava de viure.

El dissabte 5 d'abril l'escola va viure una vetllada única i irrepetible. Única perquè només es fan 25 anys una vegada. I única també perquè només hi ha un primer llibre, com només hi ha un primer petó. I el primer llibre de Bailongu és 40 contes que ballen, un recull fresc i divers de 40 relats escrits per alumnes i amics de Bailongu amb el ball com a fil conductor.

Va ser també, dèiem, una vetllada irrepetible. Irrepetible per la màgia de poder escoltar els autors llegint de viva veu els seus contes; per la passió que transmetien els professors i amics ballant son, rock, salsa, tango o vals; per l'emoció a flor de pell de sentir en directe les melodies i els acords d'un acordió savi i discret; i pel caliu que ens vau donar totes les persones que en vau acompanyar.

Però el millor estava encara per arribar. Veure tota la gent aplegada al voltant dels autors, conversant amb ells, compartint confidències i somriures, demanant i regalant dedicatòries úniques i intransferibles, va ser una imatge inoblidable. Una imatge que diu molt de Bailongu i de tots els que dia a dia el fem, el feu, tal com és.

abril 2014