Bailongu, escola de ball
150 anys de ball a Barcelona és el títol genèric d’un seguit d’exposicions monogràfiques sobre diversos aspectes de la història del ball a Barcelona. Estan organitzades per l’escola Bailongu i la d’aquest any pretén donar rellevància a la creació gràfica en els programes que anunciaven els balls i als aspectes comercials que aquest material gràfic contenia.
El període que comprenen els documents exposats va del 1860 a 1900 i, malgrat que les teories de la comunicació encara s’havien de desenvolupar, cadascun d’aquests documents té aspectes que, a un nivell molt bàsic, reflecteixen molts dels arguments publicitaris actuals.
La gràfica en els programes: Les sis W
Una de les primeres coses que aprèn un estudiant de qualsevol àmbit de la comunicació és que un missatge informatiu ha de donar resposta, almenys, a sis qüestions bàsiques conegudes pels professionals de la matèria com les sis W, és a dir: què, qui, quan, com, on i per què (de l’anglès: what, who, when, how, where, why). Segurament les empreses i els artistes que van fer tots aquests documents no es plantejaven res de tot això, ni pretenien contestar cap tipus de pregunta.
Malgrat això podem trobar aspectes que donen resposta a les actuals sis W de la publicitat, cosa que ens permet poder fer aquesta relació:
QUI organitza el ball: ELS LOGOTIPS
QUAN es fa: LES FESTES
COM i ON apareix la informació: EL DISSENY
De les sis qüestions bàsiques que tota informació ha de poder contestar, només dues queden per reflectir: QUÈ i PER QUÈ. Òbviament la resposta a QUÈ és precisament el motiu de tota l’exposició i de tot aquest material: el ball; la del PER QUÈ, per ser el ball una activitat lúdico-social.
setembre 2002